No seria res nou o especialment innovador, voler reivindicar el protagonisme que el joc pot i ha de tenir com instrument educatiu, formatiu. I per què no també com a font de diversió pels alumnes, mentre aprenen, dins de les programacions d’educació física. De fet, això ni es discuteix des de fa ja molts anys i formen part d’una part més del currículum, blocs de continguts, aprenentatges, sabers… com preferim denominar-ho. Sí és cert, que per arribar fins aquí, certament amb freqüència van ser objecte d’oblit quan no de menyspreu, per considerar que podien distorsionar el rigor i la “serietat” que han d’acompanyar els processos formatius i educatius.
El seu anàlisi i estudi, sobretot en els aspectes més pràctics com una correcta recopilació i classificació sistemàtica ha esdevingut amb el temps una tasca imprescindible. En uns temps on l’educació física ha anat establint el seu espai com a ciència de la motricitat humana, el joc és objecte d’estudi interdisciplinar.
Els jocs son la manifestació inicial més important de la motricitat humana sobretot en les edats primerenques. Però cada cop més, veiem com en joves estudiants pre i adolescents i en adults esportistes, son uns continguts ja imprescindibles per una metodologia més activa i participativa.
Passant per la consolidació dels primers esquemes sensomotors en els més joves, la capacitat d’expressió i representació i sense oblidar la socialització i integració en grups cooperatius, trobem en el joc i per tant en l’activitat lúdica un instrument privilegiat per l’acció.
En el nostre curs “Les capacitats físiques a l’aula. Jocs i formes jugades per portar-les a la pràctica” classifiquem i sistematitzem jocs i formes jugades per treballar i desenvolupar capacitats físiques que a priori, semblava que només es podien treballar de manera analítica i molt rígida. Veiem com el joc complementa de manera extraordinària un entrenament més sistemàtic i programat i ens atrevim a manifestar que de fet, en edats més primerenques aquest ha de ser el contingut principal, per treballar les capacitats físiques.
El joc complementa una metodologia molt més global i funcional que per tant sol·licita del subjecte protagonista, processos cognitius, afectius i de relació. I que contribueix de manera definitiva al desenvolupament també, de la seva personalitat.
