No seria res nou o especialment innovador, voler reivindicar el protagonisme que el joc pot i ha de tenir com instrument educatiu, formatiu. I per què no també com a font de diversió pels alumnes, mentre aprenen, dins de les programacions d’educació física. De fet, això ni es discuteix des de fa ja molts anys i formen part d’una part més del currículum, blocs de continguts, aprenentatges, sabers… com preferim denominar-ho. Sí és cert, que per arribar fins aquí, certament amb freqüència van ser objecte d’oblit quan no de menyspreu, per considerar que podien distorsionar el rigor i la “serietat” que han d’acompanyar els processos formatius i educatius. El seu…