Música i expressió corporal, aliades de l’educació emocional sistèmica

Per Cristina Duran Salvadó.
Professora de música, de ioga i màster en Pedagogia Sistèmica

Durant vint anys he exercit com a professora de música a secundària, convençuda de tots els beneficis que la música pot aportar a les persones i als adolescents en particular. Fer música és una activitat que entrena els dos hemisferis del cervell, i fer-la en grup és una autèntica experiència socialitzadora, integradora i emocionalment enriquidora.

Després de cursar el Màster de Pedagogia Sistèmica a la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona, vaig sentir que la música i l’expressió corporal podien ser el camí més directe per treballar l’educació emocional amb enfocament sistèmic. Vaig voler compartir i mostrar aquest camí a educadors, tant docents com pares i mares. Així va sorgir el taller d’educació emocional sistèmica «Amb la música al cor i al cos» i fa set anys que estic portant-lo a terme; actualment, a través de la plataforma Eduk (www.eduk.cat).

La neurociència ha posat al descobert que les emocions no es poden ignorar ni reprimir, i que el cos és el principal vehicle per sentir i després aprendre. El nostre sistema educatiu ha prioritzat durant segles la intel·ligència lògica- matemàtica i la comunicativa i, encara que anem avançant, l’educació artística i l’educació emocional tenen molt camí per recórrer a escoles i instituts.

Estic convençuda que l’educació ha d’atendre les persones completament, és a dir, tenint cura de la ment, del cos i del cor. Encara estem lluny d’una educació holística i integral que atengui totes les dimensions de l´’ésser humà (cos físic – emocional – mental – espiritual).

Cal que els centres educatius incloguin el treball de la consciència i la gestió emocional. D’aquesta manera, no només s’ocuparia dels coneixements més mentals sinó que també tindria present la salut emocional-mental de nens, nenes i adolescents; sense aquesta salut emocional-mental, els infants no poden créixer d’una manera holística, autoconeixent-se per desenvolupar talents i valors que permetin afrontar reptes, dificultats i portar a terme somnis i projectes.

El primer pas cap a aquesta nova educació el donen els mestres, ja que si ells no han experimentat i atès el seu món emocional, no podran acompanyar els seus alumnes a transitar el seu. El docent promourà l’ambient a l’aula perquè els alumnes no tinguin por de mirar cap al seu interior, per sentir i comprendre els nusos emocionals i sistèmics que, inconscientment influeixen (i limiten) el seu aprenentatge i la seva vida.

L’educació emocional és cabdal per garantir l’aprenentatge, ja que aquest no es pot produir si la persona està segrestada per emocions no transitades, és a dir, si no hi ha calma emocional. A més a més, els aprenentatges que perduren són aquells que han estat introduïts amb vivència emocional, a través de la sorpresa, l’alegria i la motivació.

Sin emoción no hay curiosidad, no hay atención, no hay aprendizaje, no hay memoria. Es necesario atender las emociones en el aula, es necesario dar permiso a los alumnos para experimentar, para equivocarse, para ser creativos. Francisco Mora.

I per què posem l’accent en l’enfocament sistèmic?

Cal que siguem conscients de la importància del sistema i les seves lleis, per damunt dels individus que l’integren. Des de petits necessitem sentir que formem part del nostre sistema familiar i, per ser acceptats, anem adoptant unes característiques que configuren la nostra personalitat. Del nostre sistema familiar heretem patrons, programes, creences, emocions i nusos que ens influeixen. I és tasca nostra ser-ne conscients per no repetir i poder deixar anar el que ja no ens serveix, amb acceptació i amor.

Bert Hellinger ens va parlar dels ordres de l’amor. Aquests ens ajuden a aconseguir que les relacions, l’amor sa i la vida flueixin dins dels sistemes.

Aquests ordres són 3:

  • La pertinença (tots els éssers tenim dret a pertànyer a un sistema),
  • La jerarquia (tots els éssers tenim el nostre lloc en el sistema i la nostra funció),
  • L’equilibri entre donar i rebre (en els sistemes, els grans donen i els petits reben; i entre iguals hi ha d’haver equilibri entre què es dona i el que es rep).

Si canviem la nostra mirada cap a una mirada més amorosa, sense judicis,
sense culpes, acceptant les coses tal com són i agraint tot el que hem rebut del nostre sistema, aquesta nova mirada ens ajudarà a ordenar-nos. I l’ordre sistèmic permet que la vida flueixi.

La pedagogia sistèmica ens recorda que l’educació hauria de posar en primer pla la Vida, perquè els alumnes puguin interessar-se en els continguts que l’escola els ofereix. La Vida ens connecta amb quatre grans preguntes:

  • D’on vinc? les arrels. Conèixer els nostres orígens i el nostre sistema, és a dir, conèixer si hi ha hagut membres exclosos, si hi ha lleialtats que ens impedeixen avançar lliurement. És necessari acceptar, mirar amorosament els nostres avantpassats i agrair la Vida rebuda, per sentir el permís per poder fer les coses de forma diferent.
  • Qui sóc? la identitat. Quina personalitat he desenvolupat per ser acceptat pel meu sistema familiar? quines emocions secundàries i creences em limiten? quin relat he creat i m’he cregut de la realitat quina és la meva essència?
  • Amb qui convisc? Els altres. Vincles i relacions. Amb qui estic vinculat? Amb qui em relaciono? Els vincles no es destrueixen, són fils invisibles que uneixen tots els membres d’un sistema. I podem tenir-hi o no relació. Al mateix temps una relació pot arribar a esdevenir un vincle.
  • Cap on vaig? El futur. Quins són els meus somnis i reptes? Quin és el meu propòsit de vida -ikigai-. Amb quins talents compto i quins potencials puc desenvolupar per aconseguir els meus somnis?.

Tots aquests continguts han d’estar presents en els currículums educatius per a què estiguin connectats a la Vida i, com deia, els alumnes se sentin atrets i motivats a aprendre.

I quin paper hi té la música i l’expressió corporal en aquest paradigma educatiu?

Les intel·ligències musical, visual-espacial i corporal-cinestèsica ens connecten amb el present, amb el nostre món emocional i amb el cos. Les intel·ligències intrapersonal i interpersonal ens ajuden a descobrir qui som, quin lloc ocupem en els diferents sistemes on formem part i com ens vinculem i relacionem amb els altres. Desenvolupant aquestes intel·ligències podem assolir un major autoconeixement i canvis significatius en la conducta.

Tots els éssers humans som éssers musicals, és a dir, podem escoltar i fer música com una activitat de gaudi personal i també com a activitat socialitzadora. La música és una gran aliada en els processos educatius.

Les activitats que el taller proposa són:

  • Respiracions conscients. A través de la respiració connectem amb el cos i amb el moment present, calmem també el nostre sistema nerviós i aquietem l’activitat mental (ment de mico). Adonar-nos de com respirem és el primer pas per passar d’una respiració superficial a una respiració completa.
  • Meditacions/visualitzacions. Aquestes activitats ens connecten amb el nostre cos energètic i aporten calma, permetent-nos sentir estats de benestar als quals podem retornar quan ho requerim. La música escoltada ens facilita aquest viatge.
  • Relaxacions. El cos físic es va tensant al llarg del dia. Cal observar quines són les parts del cos bloquejades i destensar-les amb l’ajut de la respiració conscient.
  • Audicions d’obres musicals de diferents èpoques i estils. La música pot ajudar-nos a crear un ambient, a despertar emocions, a ser el motor que ens porta a l’expressió corporal (moviment/ball), a l’expressió plàstica (pintura, escultura) i a l’expressió musical (cant, percussió corporal, ….).
  • Cantar. La veu és la nostra identitat. Cada persona té el seu timbre de veu. Podem cantar per gaudi, per expressar-nos, experimentant el poder sanador del so, de la vibració dels sons que emetem, en nosaltres mateixos. Però aquest efecte beneficiós augmenta si cantem en grup. El cant compartit és una activitat generadora d’unitat i bona energia. Ens permet experimentar tant la monodia (quan tots cantem la mateixa melodia) com la polifonia (quan cantem diverses melodies simultàniament, generant harmonies consonants i dissonants). També podem treballar les lletres de les cançons i sentir les emocions que ens suggereixen.
  • Percussió corporal. Ens col·loquem en cercle i compartim patrons rítmics percudits en el nostre cos, fent pregunta i resposta, imitació o creant frases, acompanyats d’una cançó o sense ella. Amb aquesta activitat, a l’abast de tothom, unim música, cos, creativitat i sentiment de grup. L’execució ens manté en atenció plena, concentrats i motivats. La percussió corporal treballa els dos hemisferis del cervell, la lateralitat i la psicomotricitat.
  • Activitats de consciència i expressió corporal per descobrir el propi cos, per detectar en quines parts hi ha tensió i per aprendre a desbloquejar-les. Ser capaç d’expressar-nos lliurement amb el moviment del cos, a partir de músiques diverses. Adonar-nos del poder del llenguatge no verbal en la comunicació.
  • Activitats emocionals. Són activitats d’identificació i expressió de les emocions a partir de la representació corporal (estàtica i dinàmica), l’expressió artística (musical, plàstica,…), i finalment, l’expressió verbal (oral i escrita). Formen part d’un conjunt més ampli on s’estableixen les pautes de la regulació o gestió emocional que ha de començar en la identificació i l’expressió per acabar en la transformació i la resolució del conflicte.
  • Activitats sistèmiques. Posar consciència a allò que sabem i allò que no sabem del nostre sistema familiar, a partir de la confecció del genograma. Acceptar, agrair i poder canviar des de l’amor allò que ja no ens serveix. També fem la línia de vida personal, i fem petits moviments sistèmics que ens permeten observar situacions problemes, allunyant-nos i situant-nos com a observadors per captar tota la informació possible.
  • Confecció de la banda sonora personal. A la nostra vida són moltes les cançons que ens han acompanyat, que ens porten records o que ens emocionen o ens reconforten. Recordar totes aquestes cançons pot esdevenir un tresor, una medicina personalitzada.
  • Diari personal. Cal que cada persona pugui escriure què ha sentit, què l’ha sorprès, o què li ha ressonat en cada sessió, perquè només aprenem allò que realment assimilem, integrem.

Totes aquestes activitats tenen com a objectiu posar a un mateix nivell cos, cor (emocions) i ment, per esdevenir éssers més equilibrats. La música mereix l’oportunitat de col·laborar en aquesta tasca i aprofitar tots els beneficis que ens regala.

Vols un exemple per aplicar-lo a l’aula?

En definitiva, el taller ofereix l’espai i les eines perquè els docents puguin fer un treball d’autoconeixement, indispensable per poder acompanyar els seus alumnes en els seus propis processos vitals.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *