Sense emoció no hi ha aprenentatge

Actualment ja sabem que sense emoció no hi ha aprenentatge. Tot i que els processos d’aprenentatge són processos de causa multi factorial, la importància de l’estat emocional hi establirà una influència directa.

Tot i que existeixen multitud de programes educatius destinats a fomentar un desenvolupament emocional saludable, el sistema educatiu encara tendeix a minimitzar la importància dels processos emocionals a mesura que l’alumne va avançant dins el sistema educatiu. En aquest punt, ens aproximarem a la importància de l’educació emocional i el desenvolupament de les competències emocionals per a gaudir d’un bon benestar personal i social.

Educació emocional

 Entenem l’educació emocional com un procés educatiu continu, un acompanyant indispensable per a millorar el desenvolupament cognitiu de la persona, i per tant, ha d’estar present durant la formació al llarg de tota la vida. A nivell educatiu, l’educació emocional facilita l’autogestió personal i les conductes constructives envers el procés d’aprenentatge. Acompanyar en el procés d’educació emocional significa facilitar el desenvolupament de les competències intrapersonals i interpersonals[1].

 Les competències intrapersonals faciliten adquirir un correcte benestar subjectiu. Engloben la consciència emocional, la regulació emocional i l’autonomia emocional.

  • Consciència emocional: Capacitat per prendre consciència de les pròpies emocions i de les emocions dels altres, incloent-hi l’habilitat de captar el clima emocional d’un determinat context.
  • Regulació de les emocions: Capacitat per a gestionar les emocions de forma adequada.
  • Autonomia Emocional: Aquesta competència inclou un conjunt de característiques i elements relacionats amb l’autogestió personal.

A continuació desglossem les microcompetències que inclouen:

Les competències interpersonals faciliten adquirir un correcte benestar amb el món que ens envolta. Engloben la competència social i les competències per a la vida i el benestar. 

  • Competència social: La capacitat per mantenir bones relacions amb altres persones.
  • Competències de Vida i Benestar: Capacitat per adoptar comportaments apropiats i responsables de solució de problemes personals, familiars, professionals i socials.

A continuació desglossem les microcompetències que inclouen:

És imprescindible desenvolupar en els centres educatius, programes d’educació socioemocionals intencionals i sistemàtics.

[1] Model de Competències Emocionals del Grup de Recerca i Orientació Psicopedagògica (GROP) de la Universitat de Barcelona, liderat pel Dr. Rafael Bisquerra.

2 Comments

Responder a angela adrover thomas Cancelar la respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *